Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors Vigatans -prologat per Apel·les Mestres.
Va obtenir diversos premis literaris, entre ells, el primer accèssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1917).
Va ser membre fundador de la societat literària L'Esperança i membre de la Societat de Geografia Comarcal de Barcelona.
Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i hi va morir el 2 d'octubre de 1954.
LLIBRES
(1914) Desencant. Barcelona : [s.e], 32 pp.
(1929) Quan l'amor dictava. Poesies. Tortosa : Heraldo de Tortosa, 1929, 141 pp.
(1934) Poesia. Manlleu : Tip. Manlleuenca, 4 ff.
Poesies. Barcelona : Il·lustració catalana, [s.a], 31 pp.
PARTS DE LLIBRES: CAPÍTOLS, SECCIONS, FRAGMENTS...
“Tossa, flor de ma”r. En: 35 Sardanes. Barcelona : Tallers Gràf. Irandez, [s.a], pp. 11
ANTOLOGIA PÒSTUMA
( 2022) Aromir, Fidel; Moré, David. El poeta amarat de Tossa. Antologia d'obra i vida de Manuel Vilà Dalmau (Manlleu 1887 - Tossa 1954). Tossa de Mar: Centre d'Estudis Tossencs, 702 pp.