17 de jul. 2018

ANDREU CREUS, Alicia (Manlleu, 1974 ... )

Sóc l'Alícia, visc al Collscabra amb en Pep, enfilats dalt d'una carena amb vistes a Cabrera, al Montseny i al Pedraforca, en una casa que ens hem restaurat mentre vivíem en una caravana que vam aparcar al costat de casa i que ens ha fet de llar. Tenim un gos, un Golden, en Durrell. M'encanta viure on visc. Els cels dels vespres, la llum de les matinades i l'olor de farigola. Però sobretot fer el que em rota, banyar-me i prendre el sol sense ser vista. Tanmateix sempre he dit que voldria viure a New York. 50% rural, 50% cosmopolita; i quan em vull escapar 75% de platja, 25% de muntanya.

Vaig estudiar Filologia Catalana a Girona (encara m'enamora), on vaig viure, i durant la meva etapa d'estudiant i postestudiant també vaig estar-me a Lleida i a Barcelona. He viscut a unes 17 cases o pisos diferents, em sembla. Em llevo cada matí i vaig a treballar al Consorci de Normalització Lingüística de Manlleu que és on em guanyo les garrofes. Ara ja fa força temps, però abans d'això he fet una mica de tot: he treballat servint copes, fent classes (com ara, però a d'altres llocs), en una empresa d'esports d'aventura i espectacles ( A Anigami, on encara treballo de tant en tant), entre d'altres. Des de fa un temps escric per a la revista Cupatges (pertany a Nació Digital) i assisteixo a events que tenen a veure amb el món del vi.


Miro d'anar per la vida amb els ulls ben oberts. Em desfogo cantant a pulmó i crec en la música. M'agrada estar sola i també acompanyada, 50 % solitària, 50 % social. Menjo força i de tot, i no m'agrada mal alimentar-me. Això sí, les mongetes tendres me les menjo, però em fan bola. Perdo la noció del temps a les perfumeries, a les llibreries i als cellers. Tinc molta memòria, de manera que hi ha gent del meu voltant que em fa servir de disc dur: Alícia, fa deu anys quan érem a Sant Iscle de Bellparadís, i em vaig entrebancar amb aquella llamborda, quines vambes duia?  I us he de dir que, en general,  ho clavo i fins i tot em marco alguna informació extra. I en tinc un altre de do, no us penseu, el de la vista: puc veure l'hora que marca el rellotge del campanar del meu poble  des d'un radi de ...no ho sé, però molt bé. Sóc molt Padrino pel que fa a la família i els amics, els meus són els meus. He viatjat, alguns cops sola, però decididament millor acompanyada. En ocasions puc ser timidíssima i insegura, i en d'altres no hi ha qui em pari. Vaig néixer el 74 i de moment no tinc fills. 

He guanyat el XXIII Premi Narrativa Ciutat de Manlleu 2017, per l'obra Jason Porter.
Escric, en format digital, a la revista Catorze("Inversió fallida") , i a Osona.com, on actualment escric un article cada dos mesos. 


LLIBRES PUBLICATS

PARTS DE LLIBRE : CAPÏTOLS; SECCIONS; FRAGMENTS...

(2017) "Jason Porter".  En Jason Porter i altres narracions. Barcelona: Témenos, DL 2017. pp 7-37.